En una entrada anterior en què parlàvem de les “Noves mesures fiscals per als autònoms (Llei 6/2017)”, fèiem menció al què i sobretot al com, en la regulació de les dietes. Ara, és oportú destacar alguns dels aspectes pràctics d’aquesta regulació.
És evident que, en genèric, els canvis que introdueix la Llei 6/2017 no han complert les expectatives, si bé el que sí que és una millora per als autònoms hauria de captar l’atenció, per al bé del seu negoci, del sector de la restauració i hostaleria.
M’explico: un aspecte col·lateral de la norma, quan es refereix a la deducció de les dietes, és el fet que “hauran d’estar pagades amb qualsevol mitjà electrònic de pagament”, és a dir, que les dietes pagades en efectiu NO son deduïbles. Per tant, en Montoro i Cia. lliguen curt l’autònom, i pressionen indirectament aquells establiments de restauració que NO accepten pagaments amb targeta.
Aquesta mesura, fiscalment parlant, té dos objectius clars:
- Baixar la despesa de l’autònom: quan dedueix despeses que no li són pròpies, en comptabilitzar tiquets d’altri (la mama, el papa, el veí, l’amic, etc.).
- Augmentar els ingressos dels restaurants: ja que els cobraments per targeta van directes al banc i, evidentment, s’han de declarar.