Les aportacions de socis al compte 118 permeten reforçar els fons propis d’una societat sense necessitat de fer una ampliació de capital ni formalitzar un préstec.
Quan l’operació està ben plantejada, l’empresa rep nous recursos, millora la seva solvència i no registra l’aportació com un ingrés ordinari. Ara bé, si un soci aporta més del que li correspon segons el seu percentatge de participació, l’excés pot tenir un tractament comptable i fiscal diferent.
Per aquest motiu, abans de registrar una aportació al compte 118, és important analitzar la composició del capital social, documentar l’acord i valorar com es podria recuperar aquesta aportació en el futur.
En resum: què cal saber sobre el compte 118?
El compte 118 del Pla General de Comptabilitat s’utilitza per registrar recursos aportats pels socis quan actuen com a propietaris de l’empresa.
La qüestió decisiva no és només en quin compte es registra l’operació, sinó quina és la seva realitat econòmica.
Què és el compte 118 del Pla General de Comptabilitat?
El compte 118, denominat «Aportacions de socis o propietaris», recull els elements patrimonials que els socis lliuren a la societat quan actuen com a propietaris i sense rebre una contraprestació directa.
L’aportació pot consistir en diners, béns o drets susceptibles de valoració econòmica.
A diferència d’una ampliació de capital, el soci no rep noves participacions. A diferència d’un préstec, tampoc no neix automàticament una obligació de devolució per part de l’empresa. A diferència d’una prestació de serveis, el soci no desenvolupa cap activitat o treball per a la societat com a contraprestació de l’aportació efectuada.
L’import aportat s’incorpora directament al patrimoni net de la societat i reforça els seus fons propis.
Quan pot ser útil una aportació de socis al compte 118?
Aquest tipus d’operació pot resultar útil quan una societat necessita recursos per:
- Compensar pèrdues acumulades.
- Restablir o millorar el seu equilibri patrimonial.
- Reforçar la solvència davant d’entitats financeres.
- Afrontar una inversió o un nou projecte.
- Millorar la tresoreria.
- Finançar una etapa de creixement.
- Evitar que el patrimoni net es deteriori.
- Donar estabilitat financera a l’empresa.
La seva principal utilitat és que permet reforçar l’estructura financera de la societat d’una manera relativament àgil.
Habitualment no requereix una ampliació de capital ni la modificació dels estatuts socials. Tot i això, l’operació s’ha de documentar correctament i les formalitats concretes poden variar segons el tipus de bé o dret aportat.
Compte 118, ampliació de capital o préstec del soci?
Abans d’aportar diners a una societat, convé determinar quina fórmula s’ajusta millor a l’objectiu real de l’operació.
Aportació al compte 118
L’aportació incrementa els fons propis, però no augmenta el capital social. El soci no rep noves participacions i no disposa d’un dret automàtic a exigir la devolució dels diners.
És una modalitat d’operació societària alternativa útil quan es vol reforçar el patrimoni net sense modificar el capital social.
Ampliació de capital
L’ampliació de capital comporta l’emissió o assumpció de noves participacions o l’increment del seu valor nominal.
Requereix més formalitats mercantils, com l’acord corresponent, l’elevació a públic i la inscripció al Registre Mercantil. Pot ser adequada quan es vol modificar de manera estable l’estructura del capital o l’equilibri entre els socis.
Préstec del soci a la societat
En un préstec, l’empresa reconeix un deute amb el soci. El soci conserva un dret de cobrament i l’operació ha d’establir les condicions de devolució, venciment i, si escau, interessos.
Com que es tracta d’una operació vinculada, les seves condicions s’han d’ajustar al valor de mercat i s’han de documentar adequadament.
Per tant, la millor opció no depèn només de la rapidesa. S’ha de valorar si l’objectiu és reforçar permanentment els fons propis, recuperar els diners en una data determinada o modificar la participació dels socis.
Les aportacions al compte 118 tributen?
Amb caràcter general, una aportació feta pels socis sense contraprestació i en proporció al seu percentatge de participació no es considera un ingrés comptable ordinari per a la societat.
L’import s’incorpora als fons propis de l’empresa. Per al soci aportant, l’aportació pot incrementar el valor fiscal d’adquisició de les seves participacions.
Aquesta neutralitat exigeix que l’operació respongui realment a una aportació dels socis en la seva condició de propietaris i que estigui correctament documentada.
Comptabilitzar una transferència bancària directament al compte 118 no garanteix, per si sol, que el tractament comptable i fiscal sigui correcte.
Tributació per l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
Des del punt de vista de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, les aportacions de socis al compte 118 tenen, amb caràcter general, la consideració d’operació societària.
Tot i això, aquestes operacions estan exemptes de tributació d’acord amb l’article 45.I.B.11 del Text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
L’exempció implica que no s’ha d’ingressar cap quota per aquest impost, però no elimina necessàriament les obligacions formals associades a l’operació.
Habitualment, cal presentar l’autoliquidació corresponent mitjançant el model 600 davant l’oficina liquidadora o l’Administració tributària competent, encara que la quota resultant sigui zero per aplicació de l’exempció.
Per aquest motiu, abans de formalitzar l’aportació, és recomanable revisar no només el seu tractament comptable i fiscal, sinó també el compliment de les obligacions formals corresponents.
Les aportacions asimètriques requereixen una anàlisi específica
Un dels principals riscos apareix quan un o diversos socis aporten un import superior al que els correspondria d’acord amb el seu percentatge de participació en el capital social.
Quan les aportacions es fan de manera proporcional, tota l’operació pot mantenir, amb caràcter general, el tractament propi d’una aportació als fons propis.
En canvi, quan un soci aporta per sobre del percentatge que li correspon, l’excés no es pot considerar automàticament una aportació als fons propis.
La normativa comptable estableix que aquesta diferència s’ha d’analitzar atenent la realitat econòmica de l’operació. En funció de les circumstàncies concretes, l’Administració tributària podria qualificar l’excés de manera diferent, amb les corresponents conseqüències comptables i fiscals.
Entre altres possibilitats, es podria considerar que l’excés constitueix:
- Una donació a favor de la societat.
- Una donació indirecta entre els socis.
- Una aportació als fons propis únicament per la part proporcional, havent d’analitzar separadament l’import excedent.
- Una altra operació amb una qualificació jurídica o tributària diferent, d’acord amb la seva realitat econòmica.
En la mesura que l’excés es qualifiqui com una donació o com una operació diferent d’una aportació proporcional, s’hauran d’aplicar els criteris comptables i fiscals corresponents.
Això pot provocar que una part de l’operació perdi el tractament previst per a les aportacions als fons propis i generi conseqüències en l’impost sobre societats o en altres figures tributàries.
Per tant, no és suficient registrar tot l’import al compte 118. També s’ha de comprovar qui ha fet l’aportació, quin percentatge representa respecte de la seva participació i quina és la realitat econòmica de l’operació.
Les aportacions asimètriques s’han d’analitzar cas per cas abans de formalitzar-les, tant des del punt de vista comptable com mercantil i fiscal.
Què passa quan un soci aporta més que els altres?
Aquest és un dels punts que genera més riscos.
Quan els socis fan les aportacions en proporció al percentatge que tenen en el capital social, tota l’operació pot mantenir el tractament propi d’una aportació a fons propis.
En canvi, quan un soci aporta per sobre del percentatge que li correspon, l’excés s’ha de comptabilitzar i analitzar atenent la realitat econòmica de l’operació.
En la mesura que aquest excés es qualifiqui com una donació, s’han d’aplicar els criteris comptables i fiscals corresponents. Això pot provocar que una part de l’operació perdi el tractament previst per a les aportacions proporcionals i generi conseqüències en l’impost sobre societats.
Per tant, no és suficient registrar tot l’import al compte 118. També s’ha de comprovar qui ha fet l’aportació i quin percentatge representa respecte de la seva participació.
Exemple d’una aportació proporcional i una de no proporcional
Imaginem una societat limitada amb dos socis:
- L’Anna és titular del 60% del capital social.
- En Xavier és titular del 40%.
- L’empresa necessita 100.000 euros per finançar un projecte de digitalització.
Escenari 1: tots dos socis aporten segons la seva participació
L’Anna aporta 60.000 euros i en Xavier aporta 40.000 euros.
En aquest cas, les aportacions respecten el percentatge de participació de cada soci. L’empresa registra els 100.000 euros com una aportació als fons propis mitjançant el compte 118.
Amb caràcter general, no es genera un ingrés comptable per a la societat i cada soci incrementa el valor de les seves participacions per l’import que ha aportat, sens perjudici de l’anàlisi fiscal del cas concret.
Escenari 2: només aporta un dels socis
L’Anna aporta els 100.000 euros i en Xavier no aporta cap quantitat.
D’acord amb la seva participació, a l’Anna li correspondria aportar 60.000 euros. Els 40.000 euros restants superen el seu percentatge de participació.
Aquests 40.000 euros s’han d’analitzar separadament. No es pot donar per fet que tot l’import tingui el mateix tractament comptable i fiscal que una aportació proporcional.
Tot i que la societat rep els mateixos 100.000 euros en tots dos escenaris, la distribució de l’aportació entre els socis pot canviar significativament les seves conseqüències.
Es poden retornar les aportacions del compte 118?
Les aportacions al compte 118 no són necessàriament irreversibles, però la seva devolució no funciona com el reemborsament d’un préstec.
En formar part dels fons propis, la seva recuperació s’ha de tractar com una distribució de patrimoni aportat i ha de respectar les limitacions mercantils aplicables al benefici distribuïble i a les reserves disponibles.
Abans d’acordar una devolució, cal comprovar, entre altres qüestions:
- Que la societat disposa de patrimoni suficient.
- Que existeixen reserves distribuïbles.
- Que la devolució no deixa el patrimoni net per sota dels límits legals.
- Que s’adopta l’acord societari corresponent.
- Quin és el tractament comptable i fiscal per a cada soci.
- Com s’ha de distribuir l’import entre els socis.
La distribució no s’ha de donar per feta a favor exclusiu del soci que va aportar. En funció dels acords i de la configuració societària, pot seguir el percentatge de participació i afectar la resta de socis.
Per aquest motiu, la possible devolució s’hauria de valorar abans de fer l’aportació, i no únicament quan l’empresa ja disposi de liquiditat per retornar-la.
Què s’ha de revisar abans del tancament de l’exercici?
Les empreses que hagin registrat aportacions de socis durant l’any haurien de revisar-les abans de tancar la comptabilitat.
1. La condició de soci de l’aportant
La persona que fa l’aportació ha d’actuar com a soci o propietari de la societat. Si l’aportant no és soci, l’operació pot tenir una naturalesa completament diferent.
2. Els Estatuts i els pactes parasocials
Cal revisar els estatuts socials, els pactes de socis i qualsevol altre pacte parasocial que pugui resultar aplicable.
Tot i que, amb caràcter general, les aportacions de socis poden efectuar-se de manera asimètrica a la participació de cadascun en el capital social, poden haver-se establert limitacions, requisits o prohibicions específiques respecte d’aquest tipus d’operacions. Per aquest motiu, abans de formalitzar l’aportació, és recomanable verificar-ne la compatibilitat amb la normativa interna de la societat.
3. La proporcionalitat de les aportacions
S’ha de comparar l’import aportat per cada soci amb el seu percentatge de participació en el capital social. Quan existeixen aportacions asimètriques, és necessari analitzar-ne separadament l’excés.
4. L’acord de la junta general
L’operació ha de quedar recollida en un acord societari clar. L’acta hauria d’indicar, com a mínim:
- L’import total de l’aportació.
- La identitat dels socis aportants.
- L’import aportat per cadascun.
- La finalitat de l’operació.
- El seu caràcter d’aportació als fons propis.
- La inexistència d’una contraprestació directa.
- Les condicions que s’hagin acordat.
5. La justificació bancària o documental
Cal conservar les transferències, justificants de pagament, valoracions dels béns aportats i qualsevol document relacionat amb l’operació.
6. El tractament comptable
L’aportació s’ha de registrar correctament al patrimoni net i no com un ingrés ordinari o un préstec, llevat que la realitat econòmica de l’operació indiqui una altra cosa.
7. La informació dels comptes anuals
Segons la rellevància de l’operació, pot ser necessari informar-ne adequadament a la memòria dels comptes anuals.
8. La futura devolució
També convé analitzar què passarà si, més endavant, els socis volen recuperar els diners. La decisió actual pot tenir efectes futurs sobre tots els socis, especialment quan les aportacions no s’han fet de manera proporcional.
Errors habituals en les aportacions al compte 118
Entre els errors més freqüents trobem:
- Registrar una transferència al compte 118 sense acord de la junta.
- Considerar que qualsevol aportació d’un soci és fiscalment neutra.
- No revisar la proporcionalitat entre els socis.
- Confondre una aportació amb un préstec.
- Pactar una devolució obligatòria com si existís un dret de crèdit.
- No analitzar l’excés aportat per un únic soci.
- No conservar els justificants de l’operació.
- No valorar les conseqüències de la futura devolució.
- Utilitzar el compte 118 únicament per corregir un desequilibri comptable a final d’any.
Una comptabilització formalment correcta pot ser insuficient si no reflecteix la realitat econòmica de l’operació.
Preguntes freqüents sobre el compte 118
Què és una aportació de socis al compte 118?
És una aportació de diners, béns o drets que els socis fan a favor de la societat quan actuen com a propietaris. S’incorpora als fons propis sense augmentar el capital social ni generar automàticament un deute amb el soci.
Una aportació al compte 118 és un préstec?
No. En un préstec, la societat té l’obligació de retornar els diners al soci. En una aportació al compte 118 no existeix, per si mateixa, aquest dret de cobrament.
Cal fer una escriptura pública?
Habitualment, una aportació dinerària al compte 118 no requereix una ampliació de capital ni la inscripció al Registre Mercantil. Tot i això, cal formalitzar l’acord societari i revisar si el tipus de bé aportat exigeix alguna formalitat addicional.
Pot aportar diners només un dels socis?
Sí, però l’excés sobre el percentatge de participació d’aquest soci s’ha d’analitzar segons la realitat econòmica de l’operació. No s’ha de donar per fet que tot l’import tindrà el mateix tractament fiscal.
El compte 118 millora el patrimoni net?
Sí. Una aportació correctament registrada incrementa els fons propis i pot ajudar a compensar pèrdues, millorar la solvència o restablir l’equilibri patrimonial.
L’empresa ha de retornar obligatòriament l’aportació?
No. L’aportació no genera un venciment ni una obligació automàtica de devolució. La recuperació posterior requereix un acord i el compliment de les limitacions mercantils aplicables.
La devolució correspon només al soci que va aportar els diners?
No necessàriament. La distribució pot seguir el percentatge de participació dels socis encara que no tots haguessin fet l’aportació inicial. Aquesta qüestió s’ha d’analitzar abans de formalitzar l’operació.
La importància de planificar l’operació abans de comptabilitzar-la
Les aportacions de socis al compte 118 poden ser una eina útil per reforçar financerament una empresa sense acudir a una ampliació de capital.
Tanmateix, la seva aparent senzillesa no ha de portar a formalitzar-les sense una revisió prèvia.
Abans de fer l’aportació, cal definir:
- Per què necessita els recursos l’empresa.
- Quins socis aportaran els diners.
- Si les aportacions seran proporcionals.
- Si existeix la intenció de recuperar-les.
- Com es documentarà l’operació.
- Quin serà el seu tractament comptable, mercantil i fiscal.
Prendre aquestes decisions abans de transferir els diners pot evitar regularitzacions, conflictes entre socis i costos fiscals innecessaris.
Com pot ajudar-te ÀBAC Assessors?
A ÀBAC Assessors oferim assessorament fiscal i comptable i assessorament mercantil a empreses, autònoms i grups empresarials.
Abans de formalitzar una aportació al compte 118, analitzem la situació financera de l’empresa, la participació de cada soci, l’objectiu de l’operació i les possibles conseqüències futures.
El nostre equip et pot ajudar a:
- Determinar si el compte 118 és l’opció més adequada.
- Comparar l’aportació amb un préstec o una ampliació de capital.
- Preparar i documentar correctament l’acord societari.
- Revisar la proporcionalitat de les aportacions.
- Comptabilitzar l’operació.
- Analitzar-ne les conseqüències fiscals.
- Planificar una possible devolució futura.
- Revisar l’operació abans del tancament comptable.
Si la teva empresa ha rebut aportacions dels socis durant l’exercici o està valorant reforçar els seus fons propis, és recomanable revisar l’operació abans de prendre una decisió.
Contacta amb ÀBAC Assessors, assessoria fiscal i comptable a Terrassa, i estudiarem la solució més adequada per a la teva empresa i els seus socis.
Fonts normatives de referència
- Pla General de Comptabilitat, aprovat pel Reial decret 1514/2007.
- Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses, aprovat pel Reial decret 1515/2007.
- Resolució de 5 de març de 2019 de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, especialment l’article 9.
- Consulta 5 del BOICAC 120, de desembre de 2019.
- Consulta 3 del BOICAC 119, de setembre de 2019.
- Consulta vinculant V1978-16 de la Direcció General de Tributs.
- Text refós de la Llei de societats de capital.
El contingut d’aquest article és informatiu. El tractament comptable, mercantil i fiscal d’una aportació pot variar segons les característiques concretes de la societat, els socis i l’operació.