La flexibilitat laboral ha canviat les regles del joc. Cada vegada més professionals (espanyols i estrangers) que viuen a l’estranger es plantegen tornar a Espanya sense renunciar a la seva feina internacional. El teletreball ho fa possible, però la pregunta apareix de seguida: què passa amb els impostos?
Fins fa poc, la resposta era confusa. Tanmateix, la recent consulta vinculant (V2460/2025) de la Direcció General de Tributs (DGT) ha introduït un canvi interpretatiu que pot marcar un abans i un després: els espanyols que retornen per teletreballar per a una empresa estrangera poden acollir-se al Règim Especial per a Impatriats, la coneguda Llei Beckham, encara que no puguin obtenir el visat de teletreball internacional.
Què és i quins avantatges té la “Llei Beckham”?
Aquest règim, regulat a l’article 93 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, permet tributar sota les normes de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) a aquelles persones que adquireixin la residència fiscal a Espanya, durant l’any del canvi i els cinc anys següents.
En altres paraules, un ciutadà espanyol que ha estat no resident fiscal pot tornar a Espanya i, si compleix les condicions, tributar com un no resident en lloc de fer-ho com un resident “normal”.
L’avantatge fiscal clau és que, en lloc d’aplicar els trams progressius de l’IRPF (que poden superar el 47%), la major part dels rendiments del treball tributen a un tipus fix del 24% fins a 600.000€ (i un 47% per l’excés). Aquest incentiu pot suposar un estalvi fiscal molt significatiu.
Estalvi en xifres: Un exemple pràctic
Imaginem la Marta, una enginyera de software que fa 6 anys va marxar a Londres per treballar en una empresa tecnològica. Ara, l’empresa li ha donat l’oportunitat de teletreballar des d’on vulgui, i ella ha decidit tornar a Barcelona per estar a prop de la família, mantenint el seu lloc de feina i el seu sou (200.000€ anuals).
La Marta es troba davant de 2 escenaris fiscals molt diferents, depenent de si s’acull al Règim Especial o no.
Escenari 1 – S’acull al Règim Especial (Llei Beckham): Com que compleix els requisits (no ha estat resident en els darrers cinc anys i el seu trasllat és per motius laborals), pot optar per tributar com un no resident. Això significa que els seus rendiments del treball tributaran a un tipus fix del 24%, resultant una quota a pagar de 200.000 € x 24% = 48.000 €.
Escenari 2 – Tributa pel Règim General d’IRPF: Si no opta per aquest règim especial, haurà de tributar com qualsevol altre resident fiscal a Espanya, aplicant els trams progressius de l’impost. El seu tipus marginal (el que paga per la part més alta del seu sou) rondarà al 45%. D’aquesta manera, la Marta pagarà una quota d’entorn als 83.000€ en IRPF.
Conclusió: La diferència és notable; La Marta pot estalviar-se més de 35.000€ en impostos cada any només per acollir-se a aquest règim especial.
Quins són els requisits per acollir-s’hi?
Per poder optar a aquest règim, és imprescindible complir amb 3 requisits fonamentals:
- No residència fiscal a Espanya durant els 5 anys anteriors al desplaçament. Es important conservar els certificats de residència fiscal dels països on s’ha viscut durant aquest període, com a prova per acreditar la no-residència.
- Que el desplaçament es produeixi motius laborals. Aquest és el punt on la interpretació de la DGT ha estat clau per als nacionals espanyols.
- No obtenir rendes mitjançant un Establiment Permanent (EP) a Espanya. En termes pràctics, si es teletreballa des del propis domicili per una empresa estrangera que no tingui oficina ni estructura empresarial pròpia a Espanya, es compleix aquest requisit.
El canvi clau per als espanyols que tornen: Adeu a l’obstacle del visat
El principal obstacle per als ciutadans espanyols era que no podien sol·licitar el visat de teletreball internacional, un document que la llei esmenta com a via per acreditar el motiu laboral.
La recent consulta a la DGT (V1108-2019, de 11 de desembre de 2025) ha aclarit que el visat és només un mitjà probatori, no un requisit indispensable i excloent.
Per tant, un ciutadà espanyol pot acreditar la causa laboral del seu desplaçament amb altres documents que l’empresa estrangera pugui proporcionar, que inclogui informació clau per justificar el tipus de relació laboral, tal com:
- El reconeixement de la relació laboral.
- La data d’inici de l’activitat des d’Espanya.
- La confirmació que el treball es realitzarà en modalitat de teletreball.
- La durada estimada de la prestació de serveis des d’Espanya.
Aquesta nova interpretació confirma que la nacionalitat espanyola no és un impediment per gaudir d’aquest règim fiscal.
Ets NÒMADA DIGITAL?
La residència fiscal és la clau. Aquest règim no està pensat per a estades curtes. La condició fonamental és adquirir la residència fiscal a Espanya.
Tot i que la regla dels 183 dies és la més coneguda, legalment és només una presumpció. Existeixen altres criteris que poden confirmar o desvirtuar aquesta presumpció.
Ets AUTÒNOM?
Aquest règim podria NO ser per a tu.
Els professionals que treballen per compte propi poden tenir dificultats per aplicar aquest règim si es considera que operen mitjançant un establiment permanent a Espanya.
Un bon assessorament és crucial per analitzar la teva situació i evitar sorpreses.
Com es sol·licita l’acolliment a aquest règim?
Els professionals han de comunicar-ho mitjançant el model 149.
- Termini: sis mesos des de l’inici de l’activitat.
- Documentació: acreditació de la relació laboral i teletreball.
Un cop aprovat, s’emet el certificat corresponent.
Anàlisi estratègica
Tot i complir els requisits, no sempre és l’opció més avantatjosa.
- Rendiments globals
- Impost sobre el Patrimoni
- Deduccions aplicables
És important fer una anàlisi prèvia.
Conclusió
Aquesta interpretació obre una via fiscal interessant per a professionals que volen tornar a Espanya.
Tanmateix, és clau assegurar una correcta anàlisi i compliment dels requisits.
A Àbac Assessors SLU t’ajudem a analitzar la teva situació i gestionar correctament aquest procés.